Reflexió

Toni
Reus (Baix Camp)

Analfabeta digital

Hola companys, no sé si això que escrit sortirà publicat, ja és la quarta vegada que faig aquesta parrafada i després no sé on ha anat a parar.
Bé només vull dir que ànims, que ha estat un gust compartir aquest any amb vosaltres. Per cert el dia 27 de maig, vam anar a la taula rodona al Palau Robert , va ser molt interessant, vam trobar a una gran part dels nostres formadors, al nostre magnífic tutor !!!i també al senyor Jordi Pujol , li vam manisfestar les nostres inquietuds i la nostra intenció de crear una associació de directius de l'escola concertada, je, je, je !!!!
Ens va animar a tirar endavant. Des d'aquí faig una crida a tots, ara hem d'acabar el treball, però després no vull excuses, ens hi hem de posar. Una abraçada a tots.

Com van els projectes?

Espero que estigueu treballant molt. Com diu l'Albert "només pot sortir Bé o Molt Bé".
Anims companys i companyes.

Orla

El final del curs presencial ha arribat. El caliu que hem aconseguit crear ens ha permès gaudir mútuament de la nostra companyia. Mentre intento esbrinar com "pujar" i "compartir" el power de la GRADUACIÓ INFORMAL, us penjo l'orla que hem repartit, com a pràctica de "blogger". Una abraçada a tots i totes.

Associació de Directius

Diàleg amb l'Entorn

Recursos Humans

Comunicació

El fet comunicatiu és molt important en qualsevol àmbit de la vida. Com a tal un centre acadèmic és un nucli essencial en la vida de les persones

El procés de comunicació en un centre escolar englobaria les relacions entre els diferents estaments que composen el centre educatiu com: PAS, Direcció, Professors, Alumnes i Pares.

Podem dividir els processos de comunicació d’un centre en dos grans blocs: la comunicació interna i la comunicació externa.

La comunicació interna serien les relacions entre direcció-professors, professors-professors ,direcció-pas, professors- alumnes, professors - alumnes

La comunicació externa faria referència a les comunicacions de la direcció- admistració, direcció- altres institucions, professors-pares.

A) Comunicació interna:

Direcció-Professors

La màxima responsabilitat de la Direcció d’un Centre, en l’àmbit de la comunicació, està en la seva relació amb els professors als quals té el compromís de dirigir.

Els professors necessiten saber quina opinió té la direcció del centre sobre el seu treball, no poden viure en un món incert.

La comunicació entre direcció i professorat ha de contemplar els moments informals i els moments professionals. En els moments informals la comunicació no obeeix a una estratègia establerta, sorgeixen casualment, de totes maneres s’ha de procurar que aquestes casualitats tinguin lloc de tant en tant. Tindrien a veure amb una dimensió no professional de les relacions. En canvi la comunicació professional ha de respondre a una estratègia establerta. L’estratègia de millorar la qualitat educativa del centre. S’ha de mantenir una entrevista personal amb cadascun dels professors com a mínim un cop l’any. Seria bo una a l’inici de curs i una al final de curs.

Professors-Professors

En aquest tipus de comunicació les tasques de direcció s’han de centrar en tractar d’influir positivament en la creació d’un espai de comunicació satisfactori pel claustre de professors.

La direcció ha de tractar d’evitar o fer de mitjancer quan hi han situacions individuals o grupals que deteriorin la convivència del claustre. En l’àmbit professional l’objectiu principal és arribar a crear un espai de diàleg crític constructiu.

Direcció- PAS

La direcció no pot dedicar els mateixos temps a les seves relacions amb el PAS que amb el professorat, però també és cert que cap sector ha de sentir que ocupa un lloc secundari dins del centre. En definitiva, tots els estaments han de vetllar per ser coherents amb la filosofia del centre i són responsables de l’educació integral de l’alumne.

Professors – PAS

S’han d’afavorir les relacions positives i de diàleg entre els professors i el personal d’administració i serveis

Professors-Alumnes

Els professors són els interlocutors directes dels alumnes.

És necessari que els directors promoguin i animin dinàmiques en el claustre de professors dirigides a consensuar en què ha de consistir una relació propera i al mateix temps respectuosa. Un respecte que ha de permetre que a l’aula es donin les condicions necessàries per a un aprenentatge adequat i el fet de ser proper que faci que els alumnes cerquin ajut, consell i experiència dels seus mestres.

B) Comunicació externa:

Professors-Pares

En la comunicació entre professors i pares estan en joc aspectes tan importants i tan presents en el treball de direcció com és la imatge del centre.

El conducte més habitual mitjançant el qual es produeix aquesta comunicació és l’entrevista. Fonamentalment l’entrevista de tutors amb pares.

Les entrevistes amb els pares han de generar un esperit de col·laboració i transmetre el treball en equip del professorat.

La bona comunicació facilita compartir la tasca educativa entre professors, alumnes, pares i PAS.

L'Escola com Organització

L’escola com a organització que aprèn

Bona part de la literatura especialitzada sobre organitzacions fa referència al concepte d’organització que aprèn per aquest motiu creiem necessari exposar les idees principals d’aquesta teoria.

La revisió de la literatura sobre el tema posa de manifest la necessitat de caminar cap a l’obtenció d’organitzacions intel·ligents amb capacitat de facilitar l’aprenentatge dels seus membres i, també, d’aprendre ells mateixos a partir dels errors detectats i de transformar-se per a donar una resposta adequada als nous reptes que se’ls presentin.

Els individus aprenen com a part de la seva activitat diària, especialment quan interactuen amb els seus companys i amb el medi, quan cooperen per aconseguir fites comunes, quan s’aprofita l’experiència acumulada i es va adaptant progressivament a noves idees o propostes, quan es va aprenent dels projectes que es posen en marxa, tot desplegant les aptituds de tots els implicats i cultivant nous patrons de pensament.

Segons Santos Guerra, les característiques per a que una escola es converteixi en una institució que aprèn han de ser: permeabilitat entre el centre i l’entorn en les dos direccions, el centre educatiu s’ha d’obrir a l’entorn, flexibilitat cal evitar la rigidesa, que no permet canvis i adaptacions per millorar, la creativitat, cal evitar l’homogeneïtat i permetre la innovació i l’experimentació amb tolerància als errors, la col·legialitat, no un conjunt de professors individuals sinó un plantejament cooperatiu, de manera que tots aprenguin col·lectivament els uns dels altres, la complexitat, l’escola és una institució complexa i s’ha d’acceptar totes les dimensions sense simplificar-les.

Estratègies de millora d’una organització

Les estratègies per a la millora del centre poden classificar-se en estructurals que incideixen en els components de l’organització com les estructures, distribució d’espais i temps, i les operatives de caràcter dinàmic que afecten al funcionament quotidià. Aquestes últimes són les que tenen major importància en relació a la millora del centre.

Molts autors coincideixen que la estratègia base és el Desenvolupament Organitzatiu (DO). És una estratègia que neix com a una aplicació de la psicologia del comportament per a la millora de les relacions de comunicació i salut en les organitzacions. És considerat com un esforç sistemàtic per augmentar el benestar i la productivitat de l’organització a partir d’intervencions planificades.

Sobre els anys vuitanta, des de la OCD amb inernational School Project (ISIP) es van anar incorporant les aportacions del constructivisme social, que adopta un caràcter d’autorenovació institucional en la que han de participar activament tots els membres del centre des d’una perspectiva de col·laboració.

Segons Senge (1995) els requisits per aconseguir l’aprenentatge i el desenvolupament organitzacional són aquests cinc:

a) El pensament sistèmic, atenció als processos i tractament dels problemes de forma conjunta

b) Visió compartida basada en valors comuns sorgits de la interacció més que de declaracions formals

c) Aprenentatge en equip

d) Models mentals renovats que permetin anàlisi obertes i profundes de les realitats educatives, obertura mental cap a la creativitat i cap a la reflexió sobre la naturalesa i el sentit del treball realitzat.

e) Desenvolupament integral de la persona, procurant que cadascú aconsegueixi el desenvolupament personal i professional adequat.

Al marge del desenvolupament organitzatiu apareixen un conjunt de noves estratègies agrupades sota el nom de desenvolupament col·laboratiu (DC) posant ènfasi en la participació dels diversos membres de l’organització així com la creació d’una cultura de la col·laboració.

Aquest desenvolupament col·laboratiu , desenvolupat per Escudero (1990), presenta els requeriments de participació, implicació, compromís mutu i reflexió i desenvolupament conjunt. És un model de gestió basat en les necessitats del centre que planteja la necessitat d’una major autonomia institucional.

Val a dir que qualsevol d’aquestes dos estratègies no tenen cap valor en si mateixes. Han d’anar acompanyades de processos de reflexió i d’elecció segons les maneres de fer que es creguin més convenients en funció del context i dels components ideològics que cada organització té.

Frases Direcció

La Carme té un projecte per la seva escola, és el seu "Projecte de Direcció". Aquest és el document de gestió que dona sentit a l'acció del seu equip directiu. El PdD serveix a la Carme i el seus col·laboradors com a marc de referència per la planificació i organització de la vida de la seva escola. El PdD conté les línies bàsiques de l'acció directiva i especifica quines seran les estratègies i accions que el equip directiu considera primordials i que s'han d'implementar al seu centre educatiu.

Els EQUIPS DIRECTIUS i les FITES de QUALITAT

L’Equip Directiu ha d'intentar ser més eficaç en el seu funcionament i en la dinamització dels professors del centre. Per això pot plantejar-se com a objectiu aconseguir “els set zeros en la gestió dels recursos humans” (Serrat 1997). Si bé mai no s’assoliran prou, no és menys cert que els Equips Directius que s'esmercin en aconseguir-los avançaran en el treball de qualitat i en la motivació dels professors (i també, en la seva pròpia motivació).


“ELS 7 ZEROS EN LA GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS”

ZERO PÈRDUA DE TEMPS > optimitzar les reunions !

· Preparació prèvia: ordre del dia.-
· Material complementari: documentació necessària.-
· Moderació i dinamització: reconduir el tema.-
· Síntesi final: concreció dels acords.-
· Seguiment: de l’aplicació dels acords.-

ZERO DESMOTIVACIÓ > motivació del professorat !

· Bona disposició: actitud mental positiva.-
· Fer allò acordat: no deixar-los caure en l’oblit.-
· Receptivitat activada: atenció als altres.-
· Valorar el treball dels altres: estratègia dels elogis.-
· Automotivació: sóc capaç i ho faré molt bé.-

ZERO ERRORS > presa de decisions

· Informar-se’n bé: informació ordenada i completa.-
· Abans de res: objectius clars.-
· Qui o què afecta: valorar totes les alternatives.-
· Responsabilitat: saber com s’ha de decidir i qui ho ha de decidir.-
· Valorar: la qualitat de la decisió, la necessitat de compromís, el temps disponible i el cost.-
· Estil més adequat: autocràtic, consultiu o democràtic.-

ZERO CONFLICTES > resolució de conflictes

· Voluntat decidida de fomentar la bona relació.-
· Saber detectar els conflictes a temps.-
· Estil de relació personal col·laborador.-
· Aplicar l’estratègia dels cercles de qualitat.-

ZERO FRACÀS > cercles de qualitat

· Trobar la persona més adient per a cada lloc.-
· Estil col·laborador de relació personal.-
· No deixar que els conflictes entrin en el cicle maligne.-
· Bona preparació dels responsables.-

ZERO RUTINA > innovació

· Actitud innovadora.-
· Rotació de responsables.-
· Creativitat i receptivitat per a les novetats.-
· No encallar-se massa anys en un curs.-
· Programa de formació permanent.-

ZERO ESTRÉS > estil + + (tots sortim guanyant-hi)

· Confia en tu !!!
· Confia en els altres !!!

Confiem que aquesta pauta us sigui d'allò més útil !!!

TIC

Clima de centre

El clima del centre escolar està íntimament lligat amb el que perceben les persones que hi treballen, amb el que sentim cadascú de nosaltres. I, donat que les relacions humanes tenen una importància cabdal en els col·legis, l’ambient del centre és determinant de la qualitat educativa.

Tota intervenció per a millorar el clima del centre ha d’anar adreçada a les persones.

Unes possibles línies d’actuació per tal de afavorir un bon clima són:

Ø Vincular els objectius a la tasca concreta que realitza cada professor.

Ø Conèixer i acceptar les diferències entre els diversos professors.

Ø Delimitar les responsabilitats de cadascú per evitar conflictes, inseguretat, tensions,…

Ø Organitzar les reunions de manera que siguin àgils i productives

Ø Procurar que tothom conegui i valori les tasques que fan els altres.

Ø Obtenir ajut per aquells que ho necessitin (formació, recolzament).

Ø Demanar opinions, recollir-les i agrair les propostes.

Ø Desenvolupar sentiments d’implicació i participació en la vida del centre.

Ø Realitzar freqüents entrevistes personals. Interès personal i professional.

Ø Establir unes condicions ambientals acollidores. Fer que els espais siguin estètics i agradables.

Ø Que el professor sigui conscient dels seus mèrits, els assaboreixi i no es capfiqui en les insatisfaccions.

Ø Celebrar els èxits de l’escola.

Ø Organitzar trobades, festes conjuntes,…

Àmbits

Presentarem uns models de diversos autors:

Villa i Álvarez (recollit per Garcia Olalla i Aguirregabiria):

1- ÀMBIT DELS PLANTEJAMENTS INSTITUCIONALS

. Missió, Visió, Valors, Qualitat, PEC, Pla Anual, RRI...

2- ÀMBIT DE LES ESTRUCTURES ORGANITZATIVES

. Titular, Òrgans de govern: col·legiats, unipersonals, coordinacions del professorat...

3- ÀMBIT DEL SISTEMA RELACIONAL I DE CONVIVÈNCIA

. Clima, Informació i Comunicació, Resolució de conflictes, Participació del alumnes, del PAS...

4- ÀMBIT DE L’ORIENTACIÓ I TUTORIA

. Pla d’Acció Tutorial, Servei d’Orientació

5- ÀMBIT DEL CURRÍCULUM

. Projecte Curricular, Activitats complementàries, Desenvolupament Professional...

6- ÀMBIT DE LA FAMÍLIA I L’ENTORN

. Relacions amb les famílies, Projectes d’Entorn, Relacions amb altres centres, EAP, altres professionals...

7- ÀMBIT DE L’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS I GESTIÓ DE RECURSOS

. Serveis del Centre, Activitats Extraescolars, Perfils Professionals, Espais, Horaris i temps, Gestió Econòmica i Financera...

Sarasúa y Estefania (recollit perTeixidó):

1- ÀMBIT DE GOVERN DE CENTRE

2- ÀMBIT PEDAGÒGIC I DIDÀCTIC

3- ÀMBIT ORGANITZATIU

4- ÀMBIT DE CONVIVÈNCIA

5- ÀMBIT D’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA

6- ÀMBIT DE CRITERIS PER A LA UTILITZACIÓ D’ESPAIS I RECURSOS

7- ÀMBIT D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

8- ÀMBIT DE RELACIONS INSTITUCIONALS

Antúnez i Gairín:

1- ÀMBIT ADMINISTRATIU

2- ÀMBIT ORGANITZATIU

3- ÀMBIT PEDAGÒGIC

4- ÀMBIT DE RELACIÓ

Garcia Olalla i Aguirregabiria (2006):

1- PLANTEJAMENTS INSTITUCIONALS: PLANS I PROJECTES DE CENTRE

2- SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

3- ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

4- ÀMBITS DE GESTIÓ

5- SISTEMA RELACIONAL: CLIMA I QUALITAT DE TREBALL

6- RECURSOS

7- RELACIONS EXTERNES

8- CONTROL I AVALUACIÓ

9- INNOVACIÓ I MILLORA

Considerem que qualsevol model que utilitzem hi hem d’afegir, com escola cristiana que som, un àmbit més:

- L’ÀMBIT D’ACCIÓ PASTORAL